UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 19 de setembre de 2009

Van i vénen les onades del mar
xip xap
les nuvolades
van i vénen els meus desigs intactes
i la sang del meu cor
en el record
dessagnant-se.

CONTIJOCH, Josefa

Encara que s’arronsi com les onades, com els núvols, aquell “a priori”, el seu desig original és intacte. No tothom pot dir el mateix ni de totes les relacions. La sang del seu cor es desagna bàsicament, metafòricament, a través de la poesia (de fet el cor és una entelèquia). El record és el que manté aquest desig intacte original, per molt difícil que sembli, quan s’ha esborrat tot reste de la vida que l’envoltava, i només queda allò en abstracte. Hi hauria un joc de paraules, perquè el “record” provindria del “cor”, perquè el cor ve a formar part d’aquesta abstracció de què parlo, d’allò que no es veu.

3 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Perdona que de bell nou em fique en camisa d'onze vares, però és el que té la poesia, que t'atrau i et pren per a ella per sempre més. I m'agrada molt la tasca que fas.
Al jo poètic li resta intacta sempre l'ànsia permanent que és present en els batecs de la natura: "les onades del mar, les nuvolades... onomatopèiacament fan xip i fan xap". El jo està sotmés a aquest mateix ritme síssific. I això el fa verge cada vegada en l'inici, però, ai las!, en el record es dessagna. Està pres de la contradicció.
És l'ofici de viure vivint.
De bell nou, l'enhorabona pels teus comentaris. M'encisa visitar-te sovint.
Salut i Terra

Joana ha dit...

Perdoneu-me ara a mi.
Jo crec que les onades i les nuvolades s'identifiquen amb el record on resta el cor pres per no poder aconseguir els seus desigs. No hi veig la contradicció. El cor es desagna perquè no pot surtir del record ni del desig que aquell record manté sempre viu.
Es un plaer compartir comentaris amb vosaltres.

Helena Bonals ha dit...

Avui tots els vostres comentaris són molt bons.
"Jo crec que les onades i les nuvolades s'identifiquen amb el record on resta el cor pres per no poder aconseguir els seus desigs", diu la Joana, relacionat amb "El jo està sotmés a aquest mateix ritme sissífic", que diu el Francesc Mompó. Encara que no coincidiu en tot, déu n'hi do!