UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 15 de setembre de 2009

Bricolatge domèstic

Ells dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
un vis esclatant dins el tac,
més pols i l'anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor: la parella
sempre el penja recte, el fracàs.

SUBIRANA, Jaume dins El rastre de l'animal més lliure (1994)

Formalment el quadre que penja la parella, després de molt d’esforç, és recte, en l’interior se’ls asseca el cor. Al.legoria de la buidor de certes parelles, que no s’estimen prou, o gens. Podria tractar-se d’una al·lusió al sexe, per les connotacions del “taladre,/ la broca, la pols, el forat,/ un vis esclatant dins el tac”. La pols és vermella, poser en referència també a la sang assecada.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per la nominació al Premi Lletra.

Jordi Cervera

Joana ha dit...

Moltes felicitats Helena!.
No tenia ni idea de la nominació!
Al poema crec que sembla molt clara l'al·lusió al sexe i al fracàs de l'estima en la parella. jo també ho veig així.

Helena Bonals ha dit...

Agraeixo sincerament les vostres felicitacions! No m'ho acabo de creure.

Joana ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.