UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 17 de setembre de 2009

Transmigració

És de nit i m'hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d'abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me'n recordo
d'un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.

SUBIRANA, Jaume dins En altres coses (2002)

“És de nit i m’hi veig”: és quan l’inconscient, les arrels, surten de l’interior a la superfície. En viure, nodreix les arrels de l’art, que en el moment d’escriure queda en “un lleu soroll als arbres”, gairebé imperceptible, però que hi és. És la transmigració de la vida en art, dues coses generalment oposades. Les veus es perden, només s’emet un petit so, en els poemes, després de molt bufar. De les arrels, a les branques, del més profund al més superficial, tot és important.

1 comentari:

Joana ha dit...

La vida brolla, se sent i no li cal el suport de la llum, ja la té.
El vers "ploc amb els dits a cada fulla" és sublim, hi diu molt amb pocs mots.
Recorda les veus d'un altre temps, però també abraça el silenci present i amb tot, ho "transmiga" al vers.
Sembla un moment de pau, tranquilitat i quietud a la vida interior del poeta i de la seua poesia.
Gràcies Helena per aquesta meravella.