UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Incertesa

Som reflex a les puplil·les,
llum renovada,
perfecta transparència,
ombres incertes,
extrema incertesa,
l'ambigüitat de l'ésser.
...
Som l'ara i l'adés,
memòria fràgil,
esperança present,
la infinitud,
la son eterna.
...
Mai no és llarga l'esperança,
és la dansa en el temps,
temps del destemps.

JOANA dins El bosc dels somnis

“Som reflex a les pupil.les”, reflex de la persona estimada, en el poema (com passa a la nineta dels ulls, i tal i com reflecteix la llum la lluna), en el poema que surt del cor. Amb “llum renovada” (cada dia surt el sol), o sigui nous amors. Al costat de "perfecta transparència", s'ha de tenir en compte que l'ambigüetat pot ser una cosa bona (i som les dues coses, transparència i ambigüetat alhora) perquè com més significa una paraula, més rica és. L’esperança “mai no és llarga” (hauria de ser-ho), el temps no sempre és igual en la nostra percepció. "Som l'ara i l'adés": alhora passat i futur. En definitiva, la incertesa envolta el poeta i la vida, moltes vegades més del que voldríem. La certitud absoluta seria com la lluna. Parafrassejant Carner: per una "certesa" en el mar blau/ daria un ceptre...