Signes
El gat fa piruetes sobre l'herba
i són frases sagrades que s'esborren
mentre me les escolto, analfabet.
Els arbres i els camins fan d'escenari:
saltem i contenim el verb, som ràfegues
d'ensenyaments obscurs, bèsties amb fe.
SUBIRANA, Jaume
“El gat fa piruetes sobre l’herba”: això es refereix a la bèstia, la natura contraposada amb la cultura. "Cada dia s'esborren les pissarres", diu Margarit, la cultura s'esborra, una mica com en un bloc. "Els arbres i els camins": la vida i el que hi anem trobant en ella, fan d'escenari. La veu poètica és analfabeta en “frases sagrades”: o sigui en poesia, segurament, en els “signes” amb significat, un analfabetisme important, que tots patim en algun moment. “Saltem i contenim el verb”, al mateix temps som bèsties i ens reprimim, fem servir la intuïció tant com la raó. “d’ensenyaments obscurs”, no acabem de veure-hi clar. Som, però, “bèsties amb fe”, amb capacitat de transcendir.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
La intuició i també els instints primaris, aquells que surten de les entranyes del món de les cavernes.
"Som ràfegues d'ensenyaments obscurs" potser són aquells comportaments que reprimim per els ensenyaments, els considerats com a bons, els que són acceptables per les normes i convencions socials. Però tot i reprimir-los es mostren com a ràfegues que tan aviat apareixen, intentem suprimir. Crec que el que enveja de les piruetes del gat és la sua llibertat per fer-les sense cap impediment i per això les considera sagrades. S'anomena analfabet, per escoltar-les i esborrar-es sense poder-les gaudir plenament.
Aquest poema dóna per a moltes interpretacions. Com veus la meua? No sé igual m'he allunyat massa. La teua m'agrada molt.
Sí que sembla que les piruetes es converteixin en frases sagrades, en poesia, perquè el seu origen és la natura, que s'ha de respectar igual com l'artifici. La veu poètica seria analfabeta de les frases que s'esborren cada dia, provinents de la vida, de la bèstia (això ho som tots, d'analfabets de la vida i de bèsties). M'has fet obrir una perspectiva diferent, moltes gràcies, Joana.
De bell nou el títol ens dóna la clau d'interpretació: signes. Hi ha un ordre sagrat en tot allò que existeix i que el seu llenguatge ens és desconegut. Interpretem signes i "saltem i contenim el verb" per explicar-ho, però solament arribem a intuir un poc el llenguatge sagrat de la natura. Som bèsties amb fe. Som analfabets del misteri. La poesia solament arriba a intuir-ne un poc.
Perdó per la gosadia.
Salut i Terra
Francesc:
Perdona'm tu a mi de no ser tan agosarada com tu!
"solament arribem a intuir un poc el llenguatge sagrat de la natura"
i "Som bèsties amb fe. Som analfabets del misteri. La poesia solament arriba a intuir-ne un poc" em semblen frases rotundes, magistrals, i plenes de poesia.
A veure si n'aprenc!
Publica un comentari a l'entrada