UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 7 de setembre de 2009

Llengua mortal.
També efímer fulgeix
el que escric damunt l’aigua.

PONS, Ponç dins “Pedres cremades”


Hi ha un llibre de Manuel Quinto titulat El nom escrit a l’aigua, molt poètic, perquè es tracta d’allò que més distingeix l’ànima d’una persona, el nom, escrit allà on no perdurarà ni un segon. Allò suposadament etern escrit en allò transitori. La llengua és “mortal”, o sigui, ho és la persona que la fa servir, ho és per metonímia. També ho pot ser la llengua de Catalunya, amenaçada de mort, per exemple. Per la seva poesia també “fulgeix”el que escriu, de forma efímera, com si en comptes de ser imprès, fos escrit en l’aigua, hipérbole que funciona.

1 comentari:

Joana ha dit...

Un poema tan breu com intens que constata en poques paraules que tot s'acaba, res no és etern, tot passa, és transitori. Sense la llengua, oral i escrita, res no podem guarir.
M'agrada molt el poema i com sempre la teua interpretació.