UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 4 de setembre de 2009

Poètica

S’alça el vespre i cau lent
el vel gris de la fosca.
Assegut al llindar
del poema que dur
trenca regles i normes
el vers és un clar
pur silenci ple d’ombres
que fugen quan vull
jugar amb elles i es fa
sense cap barca mut
el meu somni que es mor
sol enfront d’aquest mar
desolat del llenguatge.

PONS, Ponç

“La poesia mossega, perquè és lliure i transgressora”, deia un poeta que no recordo. “Assegut al llindar/ del poema que dur/ trenca regles i normes”, aniria per aquí. A continuació una paradoxa: “el vers és un clar/ pur silenci ple d’ombres”, que descriu perfectament la necessitat de claredat i d’ombra, alhora, en un poema perquè funcioni. En el fons una crítica també té necessitat de clarobscurs, de no pretendre desvelar-ho tot. Les ombres, la poesia, fugen de la veu poètica quan vol “jugar amb elles”, i si no troba cap “barca”, si no se'n surt, es farà mut davant les possibilitats inabastables del llenguatge, d'aquest mar. Que ho és, d'inabastable, el llenguatge, per les seves connotacions: els dos elements, mar i llenguatge, són molt espirituals. En les paraules hi cap tot el món, al capdavall. Una bona reflexió sobre la poesia, que sol ser un tema recurrent dels poetes.

1 comentari:

Joana ha dit...

Un poema que comunica amb molta força la preocupació del poeta per mantenir viu el llenguatge al vers. Una preocupació que exposa amb un ritme molt acurat aconseguit amb la mesura dels versos i amb unes figures litereràries molt expressives.
Per a mi és un gran plaer compartir el teu espai amb aquest gran poeta menorquí.
Un fantàstic comentari, el teu.
Una abraçada.