UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 26 de setembre de 2009

Taló d'Aquil.les

L'art, doncs, del ventall
s'acarnissa en l'ullal de la metonímia:
Voldries saber qui, ai las, de veres sóc?
Recull les móres dels meus turmells...

BESSÓ, Pere

“L’art, doncs, del ventall”: les interpretacions són com els petals d’una flor, com les arestes del ventall. “s’acarnissa en l’ull de la metonímia”: el poema és en connexió directa amb el poeta, prenent l’obra per l’artista fem una metonímia, agafem la part pel tot. “Voldries saber qui, ai las, de veres sóc?: més enllà del que mostra l’obra, el seu taló d’Aquiles, allò que el mostra tal com és definitivament és troba en “Recull les mores dels meus turmells”: recull les interpretacions, els fruits, la pedra de toc del que és. És en els altres que demostra el que veritablement és, en el fet que pugui ésser compartit amb molts d’altres. Hi ha la poesia, el poema, la lectura, i la poesia de nou, generalment.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Helena, molt bó el comentari. És un poema on la funció poètica i la metalingüística fan un exel·lent acte de presència.

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Ja no sé el que copie i pegue de de word quan faig els comentaris tan ràpids, però volia fer constar que fas una selecció de poemes de les millor que he vist enlloc i els teus comentaris sempre semblen brodats.
Per això no m'extranya la teua nominació. La gent ha demostrat tenir un tast especial en votar-te.
Sort!