UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 6 de setembre de 2009

Senhal

Tornaves de la mort. Camí de casa,
vas trobar un mocador que el sol d’abril,
empegueït i clar, descoloria. Amb fil vermell,
les inicials gravades d’aquell nom
et van llançar a la cara, com un puny,
el perfumat misteri d’assutzenes
que algú, cos femení, deixà oblidat
entre els furtius papers de la teva memòria.

PONS, Ponç

“Tornaves de la mort”: se’n sortia de l’infern d’una pèrdua, segurament. Es troba, la veu poètica, un mocador que el sol d’abril descoloreix, menys en el fil vermell, amb les inicials d’un nom, el “senhal”, que li revifen en el seu record, en l’inconscient, “el perfumat misteri d’assutzenes/ (...)/ entre els furtius papers” de la seva memòria. La poesia s’identificaria amb la memòria per metonímia, hi va lligada, com es pot deduir. La memòria involuntària serveix tant per recordar un amor, com és aquest el cas, com per crear inspirant-se en aquest amor. Tot plegat, com amb la magdalena de Proust, el "senhal".

2 comentaris:

Joana ha dit...

El fragment de la magdealena de Proust fa referència a la memòria involuntaria que apareix de sobte en els moments més inesperats. El fet de mullar la magdalena en el té li fa reviure moments d'infantesa. En aquest poema, les inicials i el perfum del mocador actuen de la mateixa manera i li retornen el record d'un ser estimat.
Has fet una increïble associació d'idees.
El primer vers crec que es pot interpretar com una mort simbòlica i no real. Es com si el poeta es trobara mort, sense vida i el fet de recordar un amor passat li la retornara, al temps que com molt bé dius li servira d'inpiració poètica.
Es un plaer llegir les teues interpreacions i poder intercanviar opinions.
B7s

Helena Bonals ha dit...

Per a mi també n'és de plaer! Ara estic analitzant Jaume Subirana, ja tinc al farcell Marià Manent i Joan Ubach, del bloc "Espock". No sé qui faré primer.