Li costa a la llum d’eixir
la veritat va ascendint sobre crostes i
esglais
i el refilet final
suau és com el bes d’una boca.
CONTIJOCH, Josefa
“Li costa a la llum d’eixir”: com de la caverna de Plató costa de sortir-ne. El vers que diu això s’eleva, sobresurt respecte els altres, que al seu torn van pujant. S'equival la llum amb la veritat: “la veritat va ascendint sobre crostes i esglais”, sobre males experiències, però el “refilet final”, la corona, és tan agradable “com el bes d’una boca”, com quan s’arriba dalt d’un cim.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
8 comentaris:
Molt bonic aquest també.
M'ha recordat per la temàtica un poema de Berna Blanch del llibre "Incorpòria":
Calma que surts de la terra,
cales endins, incorpòria,
present com una absència.
Vens com la claredat,
ets pluja finíssima
que garbella a l'alba
els colors i la forma,
cançò de llum,
bes del món, lenta carícia.
És molt líric, el poema de Berta Blanch. De fet sembla que parli de la poesia com a llum. Llàstima que no es trobi res de "Incorpòria" a internet.
Me n'he adonat de com, de la mateixa manera que hi ha prosa poètica, es troba poesia menys lírica. Però l'important és el que diu el poema, igual com hi ha pintura abstracta o no.
Volia dir Berna!
No l'he tret d'Internet, tinc el llibre a casa. Crec que és el seu darrer treball.
Alts llibres, potser, sí els troes. Te'ls apunte, que em sbla que t'ha agradat:
Racons oberts
Els buits quecamine
La claror del llamp
El baf de l'espill
Arran de terra
La llum antiga.
Espere que en trobes algún.
A dos traductoras geniales, cuyo trabajo enriquece mi humilde obra, mi agradecimiento sincero.
La verdad emerge finalmente y al hacerlo muestra el encanto que encierra.
Moltes gràcies.
M'agrada molt el teu blog, la selecció de poemes i els teus coentaris.
Benvinguda, Marta. Faig el que puc.
Publica un comentari a l'entrada