UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 21 de setembre del 2009

Foc d’encenalls de fàcil abrandada
fugaç com una llambregada
va ser allò que encara és

el rastre persistent que persisteix
deriva de la set que el nàufrag sent
entremig de la mar i les onades.

CONTIJOCH, Josefa

On hi ha hagut foc, sempre hi queden brases, com a mínim. “el rastre persistent que persisteix” (una bona redundància que il.lustra la persistència mateixa), aquell reste de glòria, “deriva de la set que el nàufrag sent/ entremig de la mar i les onades”. Pot estimar tant, encara, perquè li ha costat molt, ha passat molta set abans de descobrir aquesta passió, com la set de qui és envoltat d’aigua que no pot veure. D’aquell que va contracorrent. L’amor exerceix la màxima força en aquell qui més s’hi resisteix, o d’aquell a qui més se li resisteixen. Evidentment això s'extén a qualsevol passió.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Un amor apassionat que lluita contra tot obstacle i persisteis insistent.
Jo diria que és un amor idílic que li s'escapa de les mans. Va existir en un temps, però encara hi és present i no el pot palpar, sols el sent al seu interior( "el rastre persistent") peo no pot beure d'ell.
Una passada Helena per a un desdijuni tan matiner!

Joana ha dit...

Rectifique: persisteix, però.

ricard99 ha dit...

Un amor que es manté malgrat la certa irrealitat en no plasmar-se del tot i, per això, persisteix viu... perquè encara no s'ha establert com una cosa coneguda... és la passió del qui estima encara que l'altre/a estigui encara una mica lluny. És excel·lent la Josefa i la teva lectura del poema! Salut i Desenvolupament!