No crec que un món amb la teva presència
Sigui substituïble,
Perquè és massa complex desarrelar-te
De tots els seus fenòmens,
Ni sé amb quin altre nom
Et puc buscar en el buit.
Així doncs, existeixes.
FORMOSA, Feliu
La veu poètica no pot substituir l’altra persona tant en el món real com en l’abstracte, la poesia. Tot i que parla del nom amb el qual pot buscar-la en el buit, el nom no surt, com també passava en els sonets de Shakespeare. De la mateixa manera com Descartes deia Cogito ergo sum, que l’altra persona visqui en els poemes, permet d’allargar la seva existència en la vida de la veu poètica.
Fa 1 setmana
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada