UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 21 de juliol de 2009

He descobert l'amor

He descobert l'amor.
D'enamorar-se així
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!

No tiraré el barret al foc.
La cadira al mar sí.

CASASSES, Enric

Com tothom quan s'enamora, que sol pensar que aquest és el seu gran amor, la veu poètica diu que és el primer. Tot i això, té dubtes sobre la certesa d'aquest enamorament.

No tirarà "el barret al foc", però la cadira ("dos espants/ que se'm disputen": la cadira es troba entre el terra i l'aguantar-se dret, entre els peus i el cap, o el "barret"), la tiraria al mar per aquest amor. Tant el foc com el mar són dos elements molt lírics, fascinants, després de tot.

4 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

és molt enriquidor seguir els teus comentaris poètics.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

I jo sóc molt contenta que així sigui! Són un reforç positiu, aquestes paraules.

Criticartt ha dit...

Tots els poemes i texts que triem m'encanten, però el d'avui m'ha fet pensar molt. Gràcies pel teu comentari que m'ajuda a seguir un camí de pensament... bon estiu

Florenci Salesas ha dit...

Aquest poema és molt bo!

Coincideixo amb el sentit que li dones a la cadira i al barret. A la cadira t'"apalanques" (perdó per la paraula) i el barret té ales. I ja sabem que poden fer les coses que tenen ales, encara que perquè funcionin cal pencar de valent.