UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 22 de juliol de 2009

Em declaro vençut

Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré somort. Cada matí
esfullaré una rosa –la mateixa–
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori caveu un clot profund
i enterreu-me dempeus cara a migdia,
que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
—Mireu un mort amb la mirada viva.

MARTÍ I POL, Miquel

Hi ha una paradoxa, en aquest poema. Es declara vençut, però amb la mirada viva. La mirada, que com el vers escrit en un pètal, com l’ombra, no són més que la seva obra poètica, que perdurarà més que ell mateix i la seva vida de “vençut”. N’és el seu millor testament, l’únic que importa al capdavall.