UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Capvespre d'agost

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben
sentors de terra molla.
Bec, golut,
la llum esplendorosa del crepuscle.

Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai;
i els amants que són lluny l'un de l'altre
s'enyoren i es desitgen.

¿I jo qui sóc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses ?

Miquel Martí i Pol Els bells camins

La terra molla després de ploure, igual que el crepuscle, indica renovació, vida. Aquest crepuscle ens introdueix a una comparació entre l'amor a una persona, la qual, amb la posta de sol, s'enyora i es desitja, i l'amor a un poema, que només viu "si tu el penses". La crítica, la interpretació d'un poema és sempre una demostració d'amor. De fet és una manera més d'estimar tots els amors que hom ha tingut, hagin pogut ser o no. A més, el poeta no és ningú sense el lector, que proporciona vida al poema, en últim terme. Una vida que també s'ha de renovar en cada lector, una vida immaterial. La paraula "capvespre" em sembla molt poètica, per cert. El mes d'agost seria una cosa paral.lela al capvespre, també indica el final de la calor.