UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Mantinc
un sord diàleg
amb el silenci
com perfum
de mimosa
tofuda.
La meva raó
no coneix
resposta,
però cada cor
té deu formes
de bategar
i no hi ha
cap veritat
que no tingui
set cares.

OLEART, Maria (Del llibre M'empasso pols quan beso la terra. Palma de Mallorca: Moll, 1983)

Poema breu però intens, espès com el “sord diàleg”, ple del pensament de l’ull poètic. “com perfum/ de mimosa tofuda”: de versos curts, però densos. La raó no entén res, l’enteniment no pot mostrar l’invisible. El cor té deu maneres de funcionar, de “bategar”: a poc a poc, ràpid, amb timidesa, amb força, amb sentiment, amb indiferència, amb odi, amb amor, amb pena, amb alegria... com a mínim. I la veritat té set cares, com les set arts, o com les vides d’un gat, o com un quadre cubista: les coses es poden veure sempre de més d’un costat, no és tot blanc o negre.