UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 12 de juliol de 2009

Dits

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

FERRATER, Gabriel

Una separació "lleugera" com la pluja, els dits lleugers entre els de l'altre. Per dos dies, una separació que només tindria la durada metàfòrica de la interrupció dels "bruscos túnels" en una carretera; per on malgrat tot l'altra persona se li perd. Ara es troba fent engrunes (poesia), amb "la traça del record" que té als dits, feta "ombra del toc" dels dits de l'altra persona: o sigui una qüestió immaterial com una ombra, un record, allò que li ha quedat en perdre-la. Per a l'altra persona, coberta amb un "abric de cuir", la pluja no és res. Per a la veu poètica, desprotegida, la intempèrie de la pluja simbòlica esdevé difícil d'aguantar. El motor constant de la poesia de Ferrater, he llegit alguna vegada, és l'amor, els seus amors frustrats.

2 comentaris:

Sílvia ha dit...

Sí que és reeixit, sí, el teu comentari! Ara no suspendries segur. I el d'"A través dels temperaments", també. A mi, però, m'agrada més aquest, hi ha latent la preocupació del jo que se li escolen els records entre els dits i la voluntat de literaturitzar-los. Com l'amor, el record també es perd entre els bruscos túnels de la memòria.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies per la feina de llegir-me, Sílvia! I pel comentari profund.