Per sort de tots nosaltres
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
També t’agostes tu.
No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.
No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.
ESPRIU, Salvador
No oblidis tant les arrels com l’extrem de les branques de l’arbre, la profunditat i la superfície, a on pertanys. Si oblides les arrels, t’asseques com els camps a l’agost. Si oblides “l’alta quietud”, perds llibertat.“Qui perd els orígens perd identitat”. Els catalans que reneguen de Catalunya, quan van per Castella no són ben acceptats, perquè encara són catalans. “No defugis la llengua dels teus pares”, esdevindries espiritualment mut. “Per sort de tots nosaltres”, vivim a Catalunya, i en som orgullosos.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Els teus comentaris els comparteixo, però també fan que rellegeixi els poemes amb una mirada molt més nítida... felicitats pel blog.
Jo provo de no ser gaire més extensa que el poema que comento, de fet no m'ho proposo, em surt així. Gràcies per llegir-me!
El teu bloc "criticartt" (nom molt bentrobat) té unes fotos precioses.
Publica un comentari a l'entrada