Cap a les deus
Sigues del tot fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il.luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
VINYOLI, Joan
Petites coses com un pont, com el cant humil (sense música), la poesia, permeten d’orientar-se en la foscor de la vida, d’una a l’altra vora. Les “flors”, el “raig de sol efímer”, també són coses petites amb un gran poder, “talismans”, són com la poesia també. Les "petites alegries", que deia el romàntic Kandinsky. El ponent, el final de la vida metafòric, és estretament relacionat amb el principi de la vida, les deus dels rius. De l’un a l’altre passa el pont sobre la vida. “els signes que il.luminen” són invisibles, però la poesia, el cant humil, pot arribar a entendre’ls, interpretar-los, fent-nos savis en les “petites coses”. Un cant humil doncs, que és molt rellevant, per a ell, i per a nosaltres.
Fa 1 setmana
Entrades
1 comentari:
És curiosa la quantitat de poesies que parlen, d'una manera o altra, sobre la mateixa poesia. No crec que hi hagi cap altra forma d'art on els propis creador donen voltes amunt i avall tantes vegades sobre l'efectivitat, importància,refugi, simplicitat o complexitat de la pròpia èina amb la que treballen (així, a aquestes hores, em ve el cap l'excelent "La casa de misericòrdia", per exemple).
De tota manera, és una cosa relativament nova. No sé si és una cosa bona o dolenta, no ho sé. Té un punt endogàmic però alhora crec que la poesia bé s'ho val (l'autoreflexió, no l'endogàmia).
Crec que és un tema meditable, amb el seu ying però també el seu yang: no es pot despatxar amb un pim-pam, certament.
Gràcies per aquesta bella poesia que sempre m'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada