UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Ell

Dient que no,
busca la vida.
No vol els besos
fàcils de l'odi,
ni cap plural
que insulti el cor.
Sap el final:
tremolarà
per un petó
que ara rebutja,
i vendrà l'ànima
per una mà
dins els cabells.
Però no vol
cap subornada
felicitat.

Disfressar nits
i no durar:
amb brutes llàgrimes,
paga content
la soledat.

ROVIRA, Pere, Cartes Marcades. Barcelona: Edicions 62, 1986.

"Ell" no és més que la tercera persona que amaga la veu del poeta. És "ell" sol, perquè rebutja una relació, d'aquí la brevetat dels versos, que suggereixen solitud. El poema parla de com es rebutja un cert tipus d'amor, l'amor fàcil. La facilitat és incompatible amb un alt interès, la del "plural", la parella formada, que "insulti el cor", que el traeixi. Sap per experiència que acabarà addicte a aquest amor que ara rebutja, o bé, en una segona interpretació, que trobarà a faltar, genèricament, "un petó/ que ara rebutja". Però no vol que li vinguin amb plors i laments, "cap subornada felicitat". "Disfressar nits/ i no durar": amors fàcils disfressats de grans amors, relacions basades en una mentida, que no duren. En definitiva, paga la soledat amb llàgrimes brutes perquè ell també hi té culpa, perquè ell hi és d'acord, amb tristor, però paradoxalment content.