UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 8 de març de 2009

Destins

La nit és lleu. Els dos amants s’han adormit.
Té dos presents l’Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l’enyor? A qui l’oblit?

CARNER, Josep Els millors poemes Proa, 1998


Sembla que no hi hagi més sortida, segons aquest poema: o estimes, o ets estimat. El qui estima de debò, en tot cas, és aquell al qual l’amor sol retornar en forma d’enyor, anys més tard. La resta, aparences, que es convertiran en oblit, com es mereixen, però tristament. De present no ho és gaire, l'oblit, per cert.


Canticel

Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau,
ceptre i palau.

Per l’ala lleu d’una virtut
mon goig daria,
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut.

CARNER, Josep Els millors poemes, Proa, 1998


Per a mi, la vela, l’ala lleu d’una virtut, no és res més que la poesia, un vers, enmig de la inmensitat de la vida. Per ella perdria el poc de joventut que li queda. També aquesta vela en el mar blau, una cosa molt gran en una de molt petita, pot ser el mateix amor, una única vela solitària.

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

En Carner és molt bo. Destins, com tu dius, sembla que no deixi sortida: o tot és blanc o tot negre. No és ben bé tot tan rotund, és clar, però la imatge, la tendència, està molt ben definida. Segns el dia que tingui, aquest poema m'asfixiarà o em farà sentir bé.

Canticel és una altra cosa, és una declaració de principis. La vela és el que dius.

la lluna continua fent bé la seva feina.