UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 25 de març de 2009

Olívia:
El vostre amo em coneix el pensament.
Jo no el puc estimar. Tanmateix el suposo
virtuós, i sé que és noble,d'alta condició,
de fresca joventut i sense tara,
considerat per tots lliure, savi i valent,
i d'aspecte i figura corporals,
una persona agraciada. I tot i així, jo... no el puc estimar.
Ja fa temps que ell ho hauria de saber.
Viola:
Doncs si jo us estimés amb el seu foc,
amb tant de sofriment i tanta mort en vida,
en el vostre rebuig no trobaria cap sentit,
ni tan sols l'entendria.
Olivia:
Així doncs què faríeu?
Viola:
Faria una cabana davant la vostra porta
i cridaria la meva ànima, que viu a aquesta casa,
cantaria cançons d'amor no correspost,
que cantaria fins i tot a plena nit;
invocaria el vostre nom
als tornaveus de les muntanyes
fent que el murmuriós parlar dels aires
digués "Olívia!". Ah, no reposaríeu
entre cap element de terra i aire
fins que no em compadíssiu.

SHAKESPEARE, William, Comèdies I, Nit de reis.Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra /Destino, 2004.


Heus aquí un fragment de Nit de reis, de teatre, que és, rotundament, poesia. I és que és escrit en versos, i és que mai cap poema m'ha arribat tan al cor com aquest fragment. De fet, si mai algú em recita això, li prometré amor etern! Shakespeare tracta de contraposar l'amor il.lusori, el de qui només sap queixar-se, el de qui tracta d'extorsionar l'altre fent-li pena, enfront l'amor "proactiu", el del qui lluita, el qui no pertany a "un món de pur joc", segons el traductor, Salvador Oliva. Es tracta de l'amor quan aconsegueix de trascendir, malgrat continuar sent humà. Hi hauria un paralel.lisme amb la creació artística. Per un cantó, les idees simplement correctes, per l'altre l'autèntica creació, feta amb ganes. Tant de bo la realitat fos sempre com en aquest model de poesia, i de comportament amorós. Quanta bellesa! M'he adonat que la majoria de cançons d'amor ho són, "d'amor no correspost". Me'l sé de memòria, m'ho he après sense esforç, el que diu Viola.

Cap comentari: