VI
Vertígen: on la rosa esdevé la neu.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
“Vertígen”: por de caure, que la vida es transformi en mort, que la rosa primaveral es converteixi en hivern. Tot i que l’hivern és el que permet de convertir la rosa en un poema, la poesia en versos, perquè el sentiment ha de ser llunyà en crear, diuen els poetes. Es tractaria, doncs, del vertígen de la creació, el salt al buit que és tota bona obra.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
M'ha semblat una definició molt connotativa de la paraula vertígen.
La por a que tot s'acabe, es transmute i acabe perdent la seua bellesa originària. El paor a que els millors moments de felicitat, sensibilitat, bellesa, harmonia, passió i tot el que la rosa simbolitza esdevinga neu i que quede tot glaçat i sense vida.
M'ha encantant. Quantes idees en tan poques paraules!
No cal que et diga que el teu comentari tot lligant-lo amb el procés de creació literària, el trobe també molt adient.
Fins demà i a veure quina sorpresa ens prepares.
B7s
Vertígen: el resultat de mirar l'abisme. La rosa com a símbol roig de la feminitat i l'amor. La neu, el blanc virginal però a l'hora la fredor de la no correspondència. L'abisme, el caos primigeni on conviuen els dos extrems anteriors i d'on surt tota la realitat en forma de poesia.
Joana i Alyebard:
Sou molt brillants, tots dos. Sembla mentida el que dóna de sí un vers.
Publica un comentari a l'entrada