No és la pregunta
el que ens angoixa
és la resposta.
PUIGCARBÓ, Francesc
El haiku, el poema, seria la pregunta. La resposta, la interpretació. El poema és un, però les interpretacions múltiples, i la manca de seguretat de la resposta ens angoixa. D’aquí el mèrit de l’intèrpret, que sempre va a cegues.
Fa 18 hores
Entrades
13 comentaris:
I si ho apliquem a la vida diaria i a la més pura i dura realitat, moltes vegades no preguntem perquè ja coneixem la resposta i tenim por que des de fora del nostre jo un altre ens puga fer veure el que ja sabem i no volem saber. Perferim viure amb un mocador als ulls.
M'ha recordat el miniconte de calders, aquell de l'express on un home esperava un tren que mai no passaria però ningú s'atrevia a descobrir-li la realitat. Jo crec que en el fons ell ja la sabia també.
Estic d'acord amb tu, Joana. A vegades no volem sortir de la caverna.
Per a tu Helena:
Quan tot es fa fosc
els versos són oronetes,
el bosc un poema.
Crec que he contat bé:5/7/5 tenint en compte que en català es conta fins a la última síl·laba tònica.
Em refereixc a la natura, no al meu bosc, eh!
Ja li buscaré una imatge xula i el penjaré al meu blog que ara no tinc temps.
Però me'l dediques, eh?
suposo que aixó algú ho va dir o escriure abans que jo, però és així, i sovint no fem i hauriem, de fer la pregunta, però tenim por de la resposta. L'home del conte d'en Pere Calders ja ho sabia que el tren no passaria mai, acceptar-ho era acceptar la realitat i no gosava enfrontar-s'hi.
gràcies per la menció de l'haiku
Molt bons tots els comentaris i també els tres haikus.
Dels dos que t'ha dedicat Joana m'agrada més aquest.
Fa uns dies que dono voltes i voltes a un tema, i just avui que ja tinc el dubte més que marejat, llegeixo aquest haiku que m'ha servit per veure que hi ha més caps marejats com el meu. Si no us sap greu autor i bloguera, avui m'agradaria enjar-lo al meu blog.
Molt rebé, Criticartt, pots penjar-lo.
Marta:
És veritat que és molt bonic! Tot el poema que sigui referit a la poesia em sol agradar.
Helena, com que ja em coneixes, no t'extranyarà que et diga que he canviat l'haiku dues vegades, ja em diràs que et sembla ara.
No veig a quin segon canvi et refereixes.
Un canvi en l'ordre dels sintagmes al segon vers, primer i després la substitució de un poema per poesia
M'agrada com queda. "La poesia és allò que a vegades es troba en un poema", deia Machado.
Publica un comentari a l'entrada