UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 24 de desembre de 2009

El saló de les mirades perdudes

Hi ha un saló que l'anomeno
de les mirades perdudes,
és al Tanatori, on la gent,
desconcertada davant la mort,
deixa anar la mirada en un lloc
indefinit, nebulós i llunyà.
Un lloc on la impotència
és mes palesa que mai,
i la sensació de insignificança
d'aquesta fragilitat de l'espècie
es manifesta amb tota cruesa.
Un lloc on hi ha moltes preguntes
i gairebé cap resposta, només
la constatació que no som res
----------------o molt poca cosa.

PUIGCARBÓ, Francesc

Davant la mort, la manca d’empatia absoluta, d’aquí les mirades perdudes, abstretes, al Tanatori. Hi poden haver, a més, escenes grotesques, com jo n’he vist algun cop. La impotència és una cosa tangible, també la insignificança i la fragilitat. Vivim d’esquena a la mort, com Barcelona, i en general tota la població, vivia fa temps d’esquena al mar. L’única seguretat que tenim és que no tenim cap certesa, en aquest tema. No som res, com mostren els guions del principi de l’últim vers, o en tot cas, molt poca cosa, transitoris, no ens penséssim pas gaire cosa més.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Mira que ets matinera!
Ja fa uns dies que vaig llegir el poema, i vaig deixr allí el meu comentari que ara no recorde, ni tinc temps per a buscar-lo.
M'agrada el face to face que manté el o poètic amb la cureltat de la nostra exixtència, sense apartar en cap moment la mirada del més terrible destí i anomenant les coses pel seu nom sense cap eufemisme que hi valga. És dur acceptar el no-res, aquest nihilisme tan evident que moltes vegades amaguem i no volem reconèixer, però com tu molt bé comentes, hi és ahí i el poema en fa ressò des del primer fins a l'últim vers.
Un plaer compartir-lo amb tu Helena i que passes molt bona Nit de Nadal. Ara vaig a preparar la meu cistella amb els llibres que he ressenyat, alguns que has recomanat a Anticànons, i alguns d'altres amics blocaires. Espere poder fer-ho, almenys vaig a intentar-ho, si em deixen.
Una gran abraçada nadalenca

Helena Bonals ha dit...

Joana: t'he enviat dos mini llibres i un del meu pare, que no m'han costat més que el transport. Espero que t'agradadin.

Els antis segur que t'agraden!

Bon Nadal,
Helena

Marta ha dit...

Jo també l'havia llegit, però normalment no faig comentaris perquè no sé que dir. M'agrada llegir els vostres.
Bon Nadal!

Francesc Mompó ha dit...

Hola Helena, ja he penjat l'article sobre Mahalta.
Bon Nadal
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Marta:
Com més serem més riurem! Segur que tens alguna cosa a dir.

F.Puigcarbó ha dit...

Deia Vinyoli:

"La mort és purament, un canvi més"

Bones Festes! i gràcies per la teva generositat.

Helena Bonals ha dit...

Bones festes, Francesc.