Vaig pintar la sang dels cossos afusellats.
Llavors, jo no ho sabia;
mentre naixien ocres de tardor, sortíem als afores a pintar.
La soca era ampla i dreta,
la soca on van finir tants cossos
amb el terror de nit i albada clavat als ulls
com una daga.
La terra allà és roja,
potser la sang encara no s’ha esborrat.
El pi era verd tendre, esclarissat,
com els nostres pins de costa.
A l’altra banda hi havia el cementiri:
tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort.
I unes llums velles
amb regust de resines i mareselves
per ungir tots aquells fronts oblidats.
XIRINACS, Olga Óssa Major
“La terra allà és roja”, potser es refereix a la sang que encara no s’ha esborrat. Roja en els dos sentits, de sang i de republicana. “A l’altra banda hi havia el cementiri: tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort”, dos versos carregats de sentiment, el mur simbolitza allò que separa de la mort, també de manera metonímica, simbòlica. “Per ungir tots aquells fronts oblidats”, es tracta d’una cosa espiritual, l’”ungir”, el que fa la seva pròpia poesia amb aquells morts, després de tot. “Llavors, jo no ho sabia” diu la veu poètica, que pintava “la sang dels cossos afusellats”: no era conscient que pintava mentalment allò del qual després en faria poesia.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
Pintar la sang sdels cossos a l'auréola d'una llum vella. Esgarrifa només d'imaginar-ho; i més si es contrasta amb la innocència de la tendra mà que ho pinta sense saber-ho.
Una abraçada
Salut i Terra
Un clars referents històrics que al seu moment passaren inadvertits per la inocència de l'edat, supose.
Al poema es manifesta un clar contrast entre un paissatge de natura tan bell pintat amb ocres de tardor i la crueltat dels esdeveniments que allí van succeir.
Una gran sensibilitat i implicació en la memòria històrica del nostre pais. un poema per a no oblidar i per la teua banda uns apunts que com sempre desmiguen el poema i ens el presenten en el seu millor punt.
Una gran abraçada.
Ps: No m'imaginava que també feres una entrada ací despres de la que tan magníficament has fet també a anticanons. Ja em contaràs el secret per a mantindre tan gran activitat!!!
Estimada Helena, avui he tingut la visita de l'editor Clarà, que complia els seus tendres 34 anys, i no he pogut seguir els blogs, sort que Joana, gentilment, m'ha avisat.
Un dia em vaig posar a pensar que havia viscut en una terra "roja" i no ho sabia. No ho vaig saber fins bastant gran: les famílies, terroritzades, ens ho amagaven tot.
Gràcies per fer-ho públic.
Que terrible, no saber això, per aquell esperit protector dels pares.
Publica un comentari a l'entrada