Tebi es farà el fred,
nostàlgia la paraula
de pronunciar-te.
Poques lletres, el teu nom,
escut contra l’absència.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (21)
La paraula, el seu nom, el vers, el poema, associats metonímicament amb “nostàlgia”, perquè van units. La nostàlgia és una cosa tèbia, alleugereix el fred. El nom de l’altra fa referència a la seva ànima, sempre ho fa un nom. Pronunciant-lo alleugereix la seva absència, és un escut contra la duresa de la vida. “Poques lletres, el teu nom”: tot li agrada curt, a l’autor, les entrades al bloc, els contes, els poemes: “nunca lo bueno fue mucho”, que diu Cervantes. Aquest poema té cinc versos, com el nom d’ella té cinc lletres. Però el nom no hi surt mai en els poemes, com sol passar en la poesia, que representa l'amor en abstracte, en el fons.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
moltes gràcies, Helena
el teu nom, escut contra l'absència. Quantes vegades l'hem fet servir!
Una abraçada
Salut i Terra
Ps. Gràcies pel comentaria a L'informatiu.
La relació metafòrica del nom amb l'escut contra l'absència és molt original. La brevetat del nom, així com la del poema són més que suficients per poder recobrar la presència del sentiment que porta implicit, un sentiment que renaix i es fa més fort en el simple fet de pronunciar un nom. Molt romàntic i profund!
Molt maco, el que dius, Joana.
Publica un comentari a l'entrada