UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 15 de desembre de 2009

A l’hora justa que es fonien les roselles,
claps sangonosos d’un moment definitiu,
adéus papaveracis de mitja tarda.
Estiu.
A l’hora justa, dic,
els minuts esclataven vidre enllà
quan desfullàvem vides silencioses
que agonitzaven dolces entre el fum
d’una estança colgada de paraules blau cel.
Efímeres.

“Gall o gallina” -dèiem-,
i obríem els ventres àcids
on un fetus rosaci es descabdellava amb mandra.
No vèiem florir les roges,
boges, negre viu, vermell encès,
boques de besada lenta.
Tots els fetus temen,
un moment o altre, ser desvetllats abans de l’hora justa
I fondre’s com una fulla inútil,
sense dret a memòria.

XIRINACS, Olga

La mitja tarda, “hora justa” metafòrica de l’inici de l’estiu. “Gall o gallina”: es tracta d’un joc en el qual s’ha d’obrir el “fetus”, metafòricament parlant també, de la rosella. L’estança colgada de paraules blau cel, no seria res més que la poesia que s’eleva, allò espiritual, que es començava a gestar en aquell moment, efímer.

“Els minuts esclataven vidre enllà”: el temps s’extén en l’espai, sobretot el del vidre de la poesia. Ningú desitja de madurar, de fer-se vell abans d’hora, “seventeen on the seventeen”, deia Graham Greene: no hauríem de “ser desvetllats abans de l’hora justa” (aquestes darreres dues paraules el poema les repeteix tres vegades), “sense dret a la memòria”. Aquells que maduren massa ràpid no viuen la joventut, avortats, no arriben a ser una persona amb dret a la memòria de la delícia que és la joventut.

6 comentaris:

Joana ( El bosc dels somnis) ha dit...

Una interpretació fantàstica i un poema magnífic.
Moltes gràcies, Helena. Sempre resulta mol agradable compartir aquest màgics instants poètics, una llàstima que no ho pugam parlar "face to face"
Lots of kisses.

F.Puigcarbó ha dit...

UN GRAN POEMA! i jo també havia jugat al gall i gallina, i a fer-ne collarets enfilant les roselles en un fil, l'Olga mo ha fet recordar.

Joana ha dit...

Helena, t'he deixat un comentari al post de Joan Fuster que vas fer ja fa temps, t'ho dic perquè igual no t'adones.

Alyebard ha dit...

No em sento capaç de comentar, però si de dir "Hola, t'aniré llegint"

Helena Bonals ha dit...

Benvingut, Alyebard. Segur que faràs uns comentaris molt bons, si t'hi poses.

Olga Xirinacs ha dit...

Grècies, Helena, pel teu record i bon comentari.
Vaig escriure aquesta col·lecció de poemes que em van guanyar la Flor Natural dels Jocs de la Llengua Catalana a l'Exili, a Lausana.
Llavors els escrivia amb tota la il·lusió de la meva primera maduresa recordant els jocs d'infant, ja sabent els significats dels símbols. Et diria que són uns poemes vitals.

Una abraçada.