UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 18 de desembre de 2009

Presents per llavis,
els teus llavis ofrenen
de roig divers.
Espectacle de riures,
sabors arran d’un bes.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (22)

“Presents per llavis”: ella és un regal per a ell, que sap que mai serà seva tot i ser-ho, tal i com deia Maurois. “sabors” relacionat amb “bes” és una sinestèsia més de les que corren per aquest poemari. Tot i que tot prové dels llavis, els besos no tenen sabor estrictament parlant. Diferent tipus de roig, per varietat, "espectacle" de riures, així com sabors sempre nous, no monòtons, no repetits, “arran d’un bes”. “Perquè els destriï,/ els arbres en renglera/ no creixen rectes” (Feliu Formosa). La monotonia no és bona per l’art, ni per l’amor, ni per la vida.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Un poema molt senzill i al temps molt profund. Els llavis són al mateix temps l'objecte i l'agent del regal i tots els sentiments que per extensió desperten.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada més el teu comentari que el meu, va com va.

Joana ha dit...

Doncs a mi el teu m'encanta, Helena.

Alyebard ha dit...

Quasi te la fermesa d'un Haiku. És també l'enyor del primer bes. És la por del darrer. És la il·lusió de compartir somriures. La monotonia ho mata tot, fins i tot l'amor.

Helena Bonals ha dit...

M'embadaleix aquest comentari, tant o més que el poema. Quan no desitges que s'acabi una relació, penses tot això que dius.