UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 31 de desembre de 2009

Fi

Ve la fi de tota cosa:
malaurat el que se'n tem.
La corranda se l'emporta
una mena de gemec,
la mirada, un punt de fosca,
la besada, un poc de fred;
la mirada, un punt de fosca
i l'amor, un fil de vent.

CARNER, Josep

Sense que les coses s’acabessin, no les valoraríem, diu Eduard Punset. Sobretot les més fràgils, com la mirada, la besada i l’amor, que també se’n van amb una cosa tan fràgil com un principi de posta, o un “fil de vent”. És la tesi contrària a Petrarca i el seu amor etern, d’ell i de Laura alhora.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Valorem allò que es perd i ho desitgem amb una dèria tan gran que no ens adonem de guarir el que tenim.
Comparem l'amor amb la passió, pensem alguna cosa així com "love is a a powerful hurrican" i de vegades cal entendre'l com una suau brisa de mar.
Tot i que al poema tot s'acaba, no ho fa del tot, resta encara en la mirada llum, en la besada calor i en l'amor, vent. Amb menys intensitat que quan no hi havia res de fosca, ni de fred i el vent semblava molt fort, però tot hi és i potser amb una mica d'adob és pot recuperar sense arribar a l' eternitat de Petrarca ni la fi absoluta.
Potser tot és una mica més relatiu i cal posar tot el nostre esforç en fer que la "fi de tota cosa" arribe més tard.
Ufffff; Helena, crec que me n'he passat quatre pobles, però aquest poema m'ha arribat molt endins.
Gràcies per recordar-me Carner.

Alyebard ha dit...

Només en el silenci/la paraula.
Només en la foscor/ la llum.
Només en la mort/ la vida.

Bon Any!

Helena Bonals ha dit...

Joana:

Com t'has deixat anar! El segon poema d'aquest bloc, el mes de gener, de Josep Piera, diu una cosa relacionada amb el que tu planteges.

Alyebard:

Hi ha un poema de Bessó que parla de com el foc només pot il·luminar el que no és foc. Si no hi ha foscor, no es nota la llum, és cert, sense la nit no hi ha alba, etc. Molt profund i concís el teu comentari.

Bon any!

Joana ha dit...

Gràcies, Helena per la recomanació. Havia deixat un comentari allí, però millor el deixe ací, a més m'havia confós de Piera, pensava que era el nostre, el de Sueca, però ja m'he adonat que no ho és.
Sí que està molt relacionat el poema en tot el que jo dic, tot i que d'una forma una mica diferent, però en el fons, jo també definiria l'amor com aquestos pocs i intensos versos ho fan.

Mil gràcies una altra vegada i el 2010 et porte molta felicitat. Et desitge la millor sort del món i que la nova feina et proporcione moltes satisfaccions.
Una gran abraçada

F.Puigcarbó ha dit...

tot s'acaba com l'any vell i tot torna a començar com el que ens vé.

Bon any!

Francesc Mompó ha dit...

és necessària la flama perquè acudesca l'ocell cendrós per fer nova volada.
Bon any
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Bon any a tots! El meu no pot començar millor, "tècnicament" parlant. M'agradaria de saber més de poesia per dir-vos-ho com vosaltres!

Joana ha dit...

Per a tota la familia:
Que el 2010 us done la possibilitat d'emmirallar-vos a l'aigua i relluïr com quan passada la tronada, el sol trau entre el blau dels núvols, el seus rajos de caramel dolç. I que la remor blava i groga de l'aigua parladora jugue amb tots vosaltres fent-vos pessigolles com una papallona humida i us porte moltes alegries i sorpreses. (Adaptació de Pla)
Joana (sense bosc)

- assumpta - ha dit...

Helena, que tots els teus somnis es facin realitat en aquest nou any 2010!
T’ho desitjo de tot cor, un petonet.

Jordi Tudó ha dit...

Segueix bustant i trobant els poemes i relats que contes, gaudeixes tu al posar-los al teu bloc i molts seguidors de poder-ho disfrutar també.

Et dessitjo un bon any 2010 per tu i els teus, ple de salut, amor i felicitat.

Salut
www.miradesalvent.blogpot.com

Assur ha dit...

Preciós poema per acabar l'any, i t'envio els millors desitjos per aquest nou que tot just comença.