UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Poètica

S’alça el vespre i cau lent
el vel gris de la fosca.
Assegut al llindar
del poema que dur
trenca regles i normes
el vers és un clar
pur silenci ple d’ombres
que fugen quan vull
jugar amb elles i es fa
sense cap barca mut
el meu somni que es mor
sol enfront d’aquest mar
desolat del llenguatge.

PONS, Ponç

“La poesia mossega, perquè és lliure i transgressora”, deia un poeta que no recordo. “Assegut al llindar/ del poema que dur/ trenca regles i normes”, aniria per aquí. A continuació una paradoxa: “el vers és un clar/ pur silenci ple d’ombres”, que descriu perfectament la necessitat de claredat i d’ombra, alhora, en un poema perquè funcioni. En el fons una crítica també té necessitat de clarobscurs, de no pretendre desvelar-ho tot. Les ombres, la poesia, fugen de la veu poètica quan vol “jugar amb elles”, i si no troba cap “barca”, si no se'n surt, es farà mut davant les possibilitats inabastables del llenguatge, d'aquest mar. Que ho és, d'inabastable, el llenguatge, per les seves connotacions: els dos elements, mar i llenguatge, són molt espirituals. En les paraules hi cap tot el món, al capdavall. Una bona reflexió sobre la poesia, que sol ser un tema recurrent dels poetes.