UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 8 de setembre del 2009

Odes i èglogues.
Les pedres que ara cantes,
sol grec, de llum s’abillen.

PONS, Ponç dins “Pedres cremades”

Les formes poètiques que anomena el poema, provenen del món clàssic. En ser recitades o cantades, el “sol grec” il.lumina el món actual, on pedres significaria la literatura, ja que antigament s’associava la literatura amb allò escrit sobre pedres (i “lletra” ve de “lite”, pedra, em sembla recordar). Reviu, doncs, el món clàssic en la cultura occidental, de la manera com sol tornar el passat.

2 comentaris:

Joana ha dit...

La revivicència el passat remot com element enriquidor del present a tots els nivells, personals i cultural.
Així l'entenc jo, potser m'equivoque, no sé.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb tu i amb el "no puedo vivir sin memoria", que canta el Víctor Manuel.