Represa
L’àngel em digué:
-Les faules vivents t’acoren.
-Tanta de llum m’acora.
-Als ulls rica és la glòria,
al cor, ressò d’una tempesta.
18 de novembre de 1950
SERRALLONGA, Segimon
L’àngel, aquella figura que en ella mateixa és com una faula, que s’explica com a veritable i és falsa, diu a la veu poètica que les faules vivents (que per tant no són mentida) l’acoren, li arriben fins al cor. El poeta li respon que “Tanta de llum m’acora”: l’enlluerna fins al cor. I l’àngel li ve a dir que la glòria, el talent, és ric als ulls, però dolorós al cor, en relació a la la dualitat faula-veritat també. La represa no seria res més que el fer un nou poema, o enamorar-se de nou, o recomençar la primavera, sempre gloriosa però difícil alhora, en el fons amb el ressò d’una tempesta.
Fa 3 dies
Entrades
2 comentaris:
Cal arriscar-se en la vida, la por a la tempesta sovint no ens deixa veure la llum de rellamp ni la calma que al firmament s'aconsegueix despés.
Aquesta vegada m'he deixat poertar pel llenguatge figurat i estic totalment segura que m'has entés perfectament.
M'encanta el teu comentari! Poesia sobre poesia.
Publica un comentari a l'entrada