Terrats
Mirandes entre núvols de cel i de bugada:
els dilluns primicers una mà delicada
us decora de veles, o casolans vaixells!
De nit banderes blanques i argent de claraboia,
i a l’alba sempre es veuen els braços d’una noia
com per aplegar estrelles o amanyagar els ocells.
BENGUEREL, Xavier Aniversari Obra poètica 1925-1985
Les “Mirandes entre núvols de cel i de bugada”: es tractaria de la visió del cel per un cantó i de núvols tapats, com si fossin bruts, per l’altre, alhora que la bugada es refereix a allò que porta els llençols al terrat. Uns terrats que es converteixen en “casolans vaixells”, com si adquirissin llibertat de moviments metafòrica, per molt aferrats al terra que siguin. Els “braços d’una noia”, referint-se a la forma que prenen els llençols, són una metàfora de nou, que a l’alba és com si volgués aplegar les estrelles que moren amb l’inici del dia, o amanyagar els ocells. Els terrats representen allò més elevat de les nostres vides, és com si en el cap hi tinguéssim llençols moguts pel vent, l’art. I s’admet que una ciutat vista des d’un terrat és un espectacle tan sublim com un cel estrellat, per incommesurable.
Fa 6 dies
Entrades
7 comentaris:
A mi m'ha portat a una imatge d'infantesa, de bogada estesa al terrat. És curiós com el filtre de la poesia sobre els actes quotidians tingui aquests efectes.
He gaudit molt amb aquest poema i amb la teua interpretació, és clar.
M'ha recordat un quadre costumbrista d'una acció quotidiana emmarcada dintre d'un quadre pintat amb paraules, que reflecteixen les pinzellades del poeta en evocar la seua imatge d'una noia idealitzada, que imagina entre les estrelles, mentre fa la seua feina al terrat de la casa que s'ha convertit en un bell miratge envoltat de vaillels, veles i nuvols blancs.
M'adono que desconec del tot Xavier Benguerel com a poeta, malgrat l'admiració que sento per ell com a traductor de poesia. Crec -és una opinió, eh?- que és tot un luxe per a la nostra llengua tenir a l'abast un poema com "El corb" d'Allan Poe, o "El cementiri marí", de Valéry, o tota l'obra de La Fontaine, i molts dels poemes de Baudelaire i d'altres poetes francesos.
Durant molts anys vaig treballar al barri del Poblenou, de Barcelona, i passava cada dia pel davant de la casa on va néixer. Vaig estar molt content quan van decidir posar el nom de Xavier Benguerel a la Biblioteca d'aquell barri.
P.S. Penso que hauré de posar "remei" al meu desconeixement de Benguerel poeta, oi? :)
Assur:
Jo he treballat una setmana en aquesta biblioteca, i també em va fer il·lusió.
Et recomano, en prosa, el meu anti "L'intrús".
Gràcies, Helena: Et faré cas i, a la vegada, em permeto recomanar-te, si és que ja no l'has llegit, "Els vençuts", una crònica esfereïdora dels camps de concentració francesos al final de la Guerra Civil espanyola.
Gràcies, Assur, però no vull patir llegint aquest tema! Segur que és molt bo.
No en tinguis el més petit dubte, Helena: Patiries... I MOLT!!!, i és, efectivament, una obra extraordinària. Em va impressionar molt i em van fer conèixer uns fets dels que només n'havia sentit a parlar per sobre. Va ser vergonyós el tracte, vergonyós!, i gairebé no se n'ha parlat.
Publica un comentari a l'entrada