UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 16 de febrer de 2010

III

Il pleut doucement sur la ville.
RIMBAUD


Plora dins el meu cor
com plou damunt la vila,
¿quin llangorós transport
m’ha penetrat al cor?

Oh, fressa de la pluja
pels carrers i els teulats!
Per un cor que s’enuja,
oh el dolç cant de la pluja!

Plora sense raó
dins el cor que s’acora.
Una perfídia? No.
Un dol sense raó.

És la més trista pena
saber que sense amor
ni rancor de cap mena,
té el meu cor tanta pena.

Justament perquè no té amor ni rancor de cap mena és que el seu cor té tanta pena. Es tracta de la persona que és com una illa, que en principi no hauria de sentir cap mal, ni de plorar. Aquesta és la primera interpretació.

La segona: l’estat depressiu en què es troba, seria com ho explica Ramon Folch i Camarasa: “es veu que això de les depressions ve com l’amor o el mal de queixal: sense previ avís i sense causa aparent”: en tot cas el temps plujós hi acompanya.

4 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

Rimbaud és el poeta, i ho va escriurem tot abans de complir 22 anys, després la seva vida va ser prou moguda. Si t'agrada, tinc un bloc on he traduït molts dels seus poemes al català. No n0havia parlat mai d'ell, és allí a la galaxia blogger, et deixo l'adreça

http://www.tottraduintrimbaud.blogspot.com

Helena Bonals ha dit...

Ja ho sabia. Ja m'ho miraré.

Joana ha dit...

Rimbaud és un dels meus poetes preferits.

També Neruda va el va anomenar a la seua famosa oda al llibre, que encara no m'he pogut traure del cap. Seré idiota!

Deixant a banda questions personals, sols em resta dir-te que la interpretació d'aquest poema és magnífica.

Thank you, Helen

Florenci Salesas ha dit...

Poema esplèndid, tant pel contingut, la claretat del que vol dir, com pel ritme. M'agrada la rima pluja/enuja. Mena/pena ja és més normal. Però està bé: un excés de perles fa que el fil que aguanta el collaret es trenqui, i després tot és perd, escampat per terra.

La cita de Ramon Folch i Camarassa és molt oportuna. Quanta raó que té!