Les gotes que cauen no rellisquen en va,
desplacen l’aigua pell avall,
ericen els sentits,
i fan camins al tacte que m’acull.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (30)
Igual com l’aigua va fent esvorancs en un camí de mica en mica, “les gotes que cauen no rellisquen en va”: igual com ho fa la poesia que sedueix l’estimada en la superfície, alhora que fa “camins al tacte” que l’acull. Com el mateix temps, que és un “gran escultor”, que diu Marguerite Yourcenar. L’erosió dels anys ennobleix la relació.
Fa 6 dies
Entrades
3 comentaris:
Una vegada més demostres la teua lassitud per la poesia.
M'encanta la teua interpretació i també compartir aquesta lassitud.
Una gran abraçada, vaig a descansar, que vinc de València (3ª toma) i estic esgotada, ja sols en queda una.
B7s
moltes gràcies a totes dues un cop més, que feu semblar millors els meus poemes
Helena, en el meu post d'avui esmento una cita del teu penúltim post, que no em queda clar de qui és però que m'ha suggerit el tema PARPELLES.
Salutacions càlides en dia fred.
Publica un comentari a l'entrada