UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 13 de febrer de 2010

Amor de port

Clavem-nos tots els vespres,
arrecerats als murs,
quan esperem estels que no davallen.
De tant de vent se’ns perden les paraules
i els besos es fan pedra.
Les hores duen taques
de sofre i de nitrat:
de tan humides, cauen
tocades per la mort.
De les altes capelles
baixa un càntic de ferro
que ens impedeix el cel.

XIRINACS, Olga Óssa Major

Amor de port: quan el vaixell salpi no en quedarà res. “Clavem-nos tots els vespres”, es volen estimar tot esperant “estels que no davallen”, el món es manté immutable. El vent de la vida, en aquest cas, fa que les paraules de la poesia es perdin, i els besos, allò orgànic, es tornin de pedra, es petrifiquin, s’oblidi l’amor. Les hores, amb taques de contaminació, cauen tocades per la mort: el temps se’ls hi gira en contra. El càntir de ferro, allò amb una entrada i una sortida per on passa el líquid, no seria res més que la pluja, “que ens impedeix el cel”, que se’ls hi gira en contra. Poema que parla d’un desamor, en definitiva.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Helena, he llegit el poema primer i despés de fer la meua pròpia lectura és quan he llegit la teus interpretació.
M'agrada el teu punt de vista, però jo relacione el poema amb la mort, que acaba amb tot; amb les paraules, els besos, el temps i fins i tont amb els càntics de les capelles que es trasformen i en lloc d'oferir-nos una música celestial, el que fan ens impedir poder tocar el cel en escoltar-la, es com un ferro gelat que "les altes ccapelles" ens imposen.
Em fa pensar en les referències d'una altra época on l'horror, el pànic i la mort hi eren presents.
No sé igual m'he allunyat molt, però és la meua lectura.
Una abraçada-

Francesc Mompó ha dit...

Amor de port, amor que salparà amb els vaixells. Cal l'arrecerada al mur i la besada pètria perquè el temps els percaça amb hores de sofre.
Dolç i trist a la vegada. Un moment poètic molt ben aconseguit.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Hi ha un contrast clar entre l'abstracció de la pedra i l'empatia dels besos. Estic d'acord en bona part amb tu, Joana, i m'agradaria d'estar-ho amb el Francesc, sempre tan optimista.