Gossos
Sobtadament, m’han assaltat uns gossos,
i, mentre me’ls mirava enmig del pànic
(les llengües salivant, els morros molls,
ullals groguencs clavant-se a l’aire), he entès
l’esforç ingent que és el lladruc per dir
no res volent dir tant. Me n’he sortit,
i ara, pensant-hi, veig en el neguit
dels gossos rastres de gestos sabuts:
desassossecs que rebenten a crits
la muralla de vidre que ens separa.
PUIGVERD, Antoni
Aquest poema seria una al·legoria del poeta envoltat de poetes o creadors que no valen, que lladren molt però no mosseguen, que diu el refrany: “ullals groguencs clavant-se a l’aire”, en el buit. Per molt que cridis o lladris no tindràs més raó. Això sí, rebentaràs de mala manera el vidre delicat que ens separa a tots, la muralla que protegeix la nostra intimitat. Sempre hi ha qui té tan poca delicadesa.
Fa 6 dies
Entrades
3 comentaris:
Per a mi també és un poema molt al·legòric, el tema podria ser la incomprensió, la falta de comunicació entre la gent que vivint junta està en mons separats: "dir no res volent dir tant"
M'ha fet recordar el pensament de Martin Luther King:
"Sabem volar com ocells, nadar com els peixos però so sabem viure com germans"
La muralla de vidre que ens separa, seria també de manera simbòlica, allò que fa que no ens pugam agermanar.
I és clar, que el teu comentari el trobe molt adequat i que m'agrada molt.
La idea que volia reflectir és que no per més vistós, cridaner, barroc que sigui un objecte artístic deurà ser més bo.
A mi els gossos em feien una por terrible fins no fa pas tant. Ara una mica menys, ho he superat un xic. Amb tot, encara pergunto si la persona que em convida per primera vegada a casa seva té gos.
Els gossos com els del poema, en canvi, els de la vida real, no em fan tanta por. I això que són moltíssim més perillosos. Poden fer mal de debò. Els de quatre potes et poden enviar a l'hospital. Els altres, sobretot si tenen mala bava, et poden crear molts enemics, destruir el teu entorn, acorralar-te i envoltar-te de soletat.
"Sempre hi ha qui té tan poca delicadesa". És cert. No crec tenir-la sempre jo. De vegades potser també sóc un gos, menys que un gos i tot.
Publica un comentari a l'entrada