UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 20 de desembre del 2009

V

El ferment i la lava: Vulcà se’n penedirà alguna volta. Ah, forja de poetes!

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

“El ferment”: allò que serà forja de poetes, “la lava”, la passió amb què surt el poema. Algun cop Vulcà, el poeta, que és com un déu, se’n penedirà d’haver deixat sortir la lava, potser haurà ferit alguna sensibilitat. Però és que a un bon poeta “no és equanimitat ni ponderació allò que cal buscar-li, allò que cal demanar-li”, deia Josep Murgades de Ferrater.

4 comentaris:

Joana ha dit...

La intensitat amb que surten les paraules del cor d'un poeta aconsegueixen cremar i provocar sentiments dels que potser alguna vegada s'ha de penedir. Però el moment en què els va tranmetre restarà per sempre com a fidel testimoniatge del que en aquell moment sentia.

Lluís Bosch ha dit...

No sabia quin comentari deixar (de tanta intensitat com hi ha a la cita). Llavors he vist els versos de la dreta ("Deix de bellesa") que m'han semblat molt bons.

Helena Bonals ha dit...

Aquest haiku és el segon que he fet mai, destinat a interpretar una fotografia de Francesc Mompó aquest estiu al seu bloc: una ampolla de plàstic abandonada a la platja.

Joana ha dit...

Jo no m'havia adonat, Helena, del teu haikú, però no és el segon, que jo sàpiga ja n'has fet tres i el que vas deixar al bloc de l'altre Francesc és molt bonic, em va agradar moltíssim.