Del desig de viure dies amb tu
els meus dits mai no es cansen,
ni els ulls s’acluquen,
ni té pressa el futur.
Assegut a la falda dels anys
assaboreixo, amb avarícia d’infant,
la polpa eterna d’un fruit madur.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (20)
La veu poètica no vol que passi el temps, no per la vida en ella mateixa, sinó per viure al costat de l’altre, que estima com un nen, “amb avarícia d’infant”. La “polpa eterna d’un fruit madur” faria referència al pas de l’enamorament, la flor, a l’amor, el fruit. Un enamorament, per a mi, molt semblant al de Petrarca per Laura. “els meus dits mai no es cansen,/ ni els ulls s’acluquen”: és permanentment amb la finestra, la barana, la porta oberta a l’altre, com ho fan els ulls. És una hipérbole: els ulls sempre s’han d’aclucar un moment o altre. Hi ha aquell poema d’un vers, el XLIX dins Iteràncies, interferències i grafitis de Pere Bessó, que diu: “L’agulla del vent cus una finestreta a l’ull del somni”: el vent, l’art, cus (tenca i alhora obre, com ho fa una finestra), l’ull del somni, el de l’ull poètic (Eyes wide shut, es deia la pel·lícula de Kubrick). L’art fa cec i lúcid alhora, és objectiu i poc racional al mateix temps.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Fantàstic Helena, després de la teua interpretació ja no puc afegir res més.
Si no recorde mal el poema de Bessó que anomenes era aquell tan bonic que et va dedicar que et va dedicar.
"La polpa eterna d'un fruit madur" fa referènvia també al concepte d'eternitat que assenyala Olga Xirinacs al llibre seu que he ressenyat, no tan hàbilment com tu hagueres fet, es clar.
Una gran abraçada.
Joana:
És un altre poema, el que em va dedicar. Però surt al seu bloc, és molt ben trobat.
molt bonic i quadrat el poema d'en TIBAU.
Gràcies Helena, pensava que era l'altre per que recordava que t'identificava amb l'ull de l'agulla, paraula que també anomenes al comentari i per això m'he confòs.
Ja l'he llegit, és molt bonic.
Publica un comentari a l'entrada