Joia? joc? La carn, l'esquelet. Paral·lelisme de l'ànima.
BESSÓ, Pere, dins Iteràncies, interferències i grafitis.
"Joia" és el que sents quan te'n surts de fer un poema. "Joc" és el que permet que sorgeixi la joia, sense prendre't-ho com un joc no arrenca la poesia. La carn i l'esquelet que són el paral·lelisme, la metàfora del que és propi de l'ànima, la creació poètica. La carn: la reflexió, la joia; l'esquelet: l'acció, el joc.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
Molt bo el poeta.
Molt bona la interpretació de l'hermeneuta.
Jordi: n'he interpretat alguns, de Bessó, però la seva obra és molt extensa. A vegades amb poemes tan curts i densos.
Em fa molta il·lusió el teu comentari, darrerement aquest bloc no era gaire joiós!
No hagués pas sabut entendre tot aquest món que has explicat, me l'hagués ben perdut! Gràcies.
I la paraula joia i joc m'encanten. Desitjo que en tinguem molts de moments de joia i de moments de jugar.
"Joia que ets dels déus fortuna/ generada dal del cel/(..)/ tots els homes s'agermanen on tes ales van tocant", diu "El cant a l'alegria" de Beethoven, amb lletra de Schiller.
Publica un comentari a l'entrada