UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 29 d’octubre de 2011

a poc a poc, aniré guardant les meues coses en caixes, i faré com que sóc feliç de marxar. durant un temps, dissimularé la por, jo que tantes vegades l'he dita sense vergonya. la por la posaré en els espills on no em miraré mai.

no faré cap radiografia d'aquest moment, d'aquest cos que viu al revers. ni amb paraules.

Coralet dins la poesia és una cosa seriosa

La poesia que fa la veu poètica, en els espills on es projecta, no és la seva feina d'interpretar-la. No traduïrà en més paraules el que diu, ni en farà cap radiografia del que hi ha al revers del vers. Simplement guarda les seves vivències en capses, en el bloc, fent com si no li fes res d'anar-se'n com anem anant-nos-en tots de les nostres experiències vitals.

3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

L'important -per a mi- és que les coses quedin desades a les caixes, a les carpetes, a la memòria, allà on sigui. Són acumulació de vida, són reserva, i quan convingui ens aportaran l'aliment que necessitem.

Estonetes ha dit...

Ens passem mitja vida dissimulant. Boniques paraules i bonica interpretació.
Besets des del Sud

Helena Bonals ha dit...

Olga: la vida alimenta l'art, l'art nodreix la vida.

estonetes: sí, és difícil i agosarat a voltes de ser sincer.