UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Els records em veuen

Un matí de juny massa aviat per despertar-me
però massa tard per tornar-se a dormir.

He de sortir a la verdor atapeïda
de records, i em segueixen amb la mirada.

No es veuen, es fonen per complet
amb el rerefons, camaleons perfectes.

Són tan a prop que els sento respirar
malgrat que el cant dels ocells és eixordador.

TRANSTÖMER, Tomas. Premi Nobel de Literatura 2011. Dins el bloc de Mercè Climent Els primers gestos del verd

"El passat no és mort. Ni tan sols és passat", deia William Faulkner. El mes de juny és el nexe d'unió entre el final de la primavera i el principi de l'estiu, com un matí "massa aviat per despertar-se/ però massa aviat per tornar-se a dormir". Els records personificats segueixen la veu poètica amb la mirada, que s'acostuma a considerar que connecta amb el cor. Els records no l'abandonen, en la verdor de la vida hi són ben presents, frescos tot i pertànyer al passat. Se'ls sent respirar: són vius. Els records en el fons són vius en la seva poesia més que no pas enlloc més.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Magnífic poema!!! M'agrad molt la lectura que en fas Helena. Gràcies per compartir-lo

Anònim ha dit...

molt xulo, el poema, i la interpretació. és un dels meus preferits del llibre.

ara sí que tens a tranströmer ací! :)

coralet

El porquet ha dit...

El mes de juny històriament sempre ha estat el mes de la celebració de la renovació de la vida, de la conjunció entre els déus, els homes i els morts.

El cicle vital de les plantes, dels conreus, va fer veure als homes que la vida no deixava de ser un cicle vital ininterromput (les pors atàviques feien que, malgrat tot, intentéssin no trencar aquest cercle amb aquestes commemoracions del solstici d'estiu).

S'unien els records dels morts amb el present dels vius, cicles vitals perennes i immortals.

Helena Bonals ha dit...

Joana: per ser un premi Nobel no em sembla tan extraordinari, hauria de buscar més en la seva obra.

Coralet: el vaig descobrir amb tu, és veritat. M'han dit que a València una editorial el va voler publicar abans que fos Nobel.

El porquet: és interessant el que expliques.

carina ha dit...

Helena, el flamant Nobel no m'acaba de convèncer, no he llegit gairebé res, poemes solts que he trobat per internet, els trobo bastant fluixos, suposo que ho deu fer la desconeixença o la traducció... no sé, no m'acaba de fer el pes

Helena Bonals ha dit...

carina: en vaig veure algun fragment al bloc de la coralet, i sí que em va agradar molt. S'hi deu haver d'anar entrant.

Coralet ha dit...

sí sí ja està traduït, abans del Nobel. aixòl és tindre vista!

és de l'Ed. Perifèric. "la plaça salvatge"