El vent moria contra els vidres
i la cambra era nua.
No teníem teulades ni portes
però la pluja no et mullava.
Ni vànoves de seda, ni cortines:
mai no vas tenir fred.
Tu, com el vori, eres tan bella
que una ombra qualsevol,
una ploma de cigne, la flor de la mimosa,
fins i tot un sol vers, una paraula,
no havia de tocar-te. Sobre teu
sols la mirada d'un poeta.
XIRINACS, Olga "Rive Gauche" dins Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)
Quan l'acció ja ha passat és quan se'n sol fer poesia generalment. Per això, encara que no tingués la veu poètica ni teulades ni portes ni protecció, "mai no vas tenir fred": es tractaria d'una intempèrie virtual. Com el vori de la torre de vori de l'artista: les coses belles, també "un sol vers, una paraula", no arriben a tocar la Bellesa, a retenir-la. Només la mirada d'un poeta pot veure-les i transmetre-les, només aquesta mirada arriba a llocs "clandestins" i en fa Poesia.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
magnífic elogi a la poesia que sens dubte es mostra nua davant la immensitat de sentiments que la provoquen.
Magnífic poema i magnífica lectura, Helena
Joana: que bé que avui sigui festa, per les Pilars i perquè així has tingut temps de connectar-te. Gràcies per l'elogi!
Quina preciositat. Tot passa, tot es marceix...suposo que per això la poesia és tan necessària, perquè fa perdurar l'instant.
El teu comentari m'ha ajudat acabar d'entendre el poema!
Barcelona: tu també en fas, de poesia, amb el teu bloc, ja ho saps. I mostres una maduresa molt important en relació a la teva edat.
Moltes gràcies, Helena, per mostrar aquest poema a la xarxa.
Si endevinéssiu tot el que el va motivar... potser encara us agradaria més.
Per això les històries de la gent s'han de saber en vida, perquè un cop ens morim, ¿qui en coneixerà els origens?
Olga
Olga, potser que ens n'expliquis el misteriós origen. Com ho sol fer Margarit, que fa proselitisme.
Publica un comentari a l'entrada