UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Arquitectura subtil

Guaiteu com les mol·lècules

s'agermanen en el seu nou destí:

refem teranyines invisibles als ulls,

sacrifiquem la son per donar

sentit al cos i a la vida,

sabem que Penèlope treballa

sense sexe, sense color, sense religió...

Refà la casa sencera, cellers, terrat.

ALOY i ROCA, Montserrat dins el bloc de la cantireta

Guaiteu com avança la ciència, fent agermanar mol·lècules, refent els teixits ("teranyines") que no són a la vista. Ens desvivim per aconseguir que no acabem com uns vegetals. Penèlope, símbol de la prosa, de la constància, que no treballa per a un sexe, un color o una religió, és com els que investiguen els teixits humans per a la humanitat. També la Penèlope d'Homer treballava amb un teixit. Vol refer la casa sencera, no només el cos, sinó els "cellers, terrat", o sigui el més important, l'ànima, en una "arquitectura subtil", metafòrica.

7 comentaris:

cantireta ha dit...

Fas d'aquest dissabte un dia genial, Helena! Moltíssimes gràcies!

Joana ha dit...

Un poema molt simbòlic. M'encanten les comparacions que en fas amb les dues Penélopes!!!

cantireta ha dit...

I moltes felicitats pel premi, també!

fanal blau ha dit...

El poema m'havia encantat, però el teu comentari el trobo ric, acurat i preciós, cosa que encara l'enriqueix més.
Francament, tens una capacitat de copsar la poesia impressionant!

Helena Bonals ha dit...

Jo només faig el que puc. Moltes gràcies pels vostres comentaris, gens superficials!

Jordi Dorca ha dit...

Molt bo. Doblement bo.

Jordi Dorca ha dit...

Molt bo. Doblement bo.