Ara mateix voldria saber a qui
m'he de dirigir per publicar
aquests versos de tots els dies.
Que em diguen dia, hora i lloc
on es durà a terme la transacció.
Amb els punts del part del poema
faré el que calga per a la difusió
amplia i eficient d'aquest llibre.
Només parlar amb el benefactor
que m'assegure la distribució
d'una obra que ningú no llegirà.
Així, agrair als potencials lectors
de bestreta la seua col·laboració
en el recolzament de la cultura.
Gràcies per llegir les paraules
de qui no el llig ni la seua família.
A tots vostès, senyores i senyors
jutges de la qualitat del producte,
els encomane aquesta nova lectura.
Adéu, adéu siau per sempre.
NÀCHER, Vicent, Un entre tants
Kundera diu que escrivim per dir en algun lloc el que la nostra parella no vol sentir. El que ve a dir la veu poètica en aquest poema, el que passa a qui escriu això amb els seus blocs: que "no el llig ni la seua família". Però el poeta no defalleix, "amb els punts del part del poema", amb el sofriment de la creació, tindrà l'embranzida suficient per fer-ne difusió. Al final diu "adéu siau per sempre", convençut, en una cognició negativa, que aquest poema no serà rellegit. Jo l'he rellegit i comentat, perquè val la pena.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
10 comentaris:
m'agrada també per la ironia, per l'humor... això que diu Kundera m'ha fet molta gràcia :)
Coralet: és el que sol passar, amb realisme.
Ara ja l'hem llegit una bona colla, segur.
Gràcies, Helèna, per acostar-nos-la.
Gran coneixedor dels humans en Kundera.
fanal blau: llegit i comentat! Què més ha de voler un poeta...
Alyebard: les coses que diu Kundera tots les sabem però no acabem de ser-ne conscients.
Doncs ja ha tornat a ser llegit.
No havia sentit aquesta afirmació de Kundera i crec que l'encerta molt.
I enhorabona pel premi itinerant, continuarem llegint la vostra roda poètica sense fi!
Barcelona: jo l'any passat vaig tenir premi, aquest any no. Però em fa il·lusió compartir premi amb les itineràncies!
Fantàstic poema el de Vicent, ara el tenim de col·laborador a "La veu d'Algemesí" i els seus articles sempre són de primera.
Gr+acies per la lectura que en fas, Helena. li ho faré arribar!!!
Molt bona la reflexió que el poeta fa. No és d'un gran optimisme, però aconsegueix un dels objectius: ser llegit.
Rafel: molt bon comentari!
Publica un comentari a l'entrada