UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 14 d’octubre de 2011

12

Ara mateix voldria saber a qui
m'he de dirigir per publicar
aquests versos de tots els dies.
Que em diguen dia, hora i lloc
on es durà a terme la transacció.
Amb els punts del part del poema
faré el que calga per a la difusió
amplia i eficient d'aquest llibre.
Només parlar amb el benefactor
que m'assegure la distribució
d'una obra que ningú no llegirà.
Així, agrair als potencials lectors
de bestreta la seua col·laboració
en el recolzament de la cultura.
Gràcies per llegir les paraules
de qui no el llig ni la seua família.
A tots vostès, senyores i senyors
jutges de la qualitat del producte,
els encomane aquesta nova lectura.
Adéu, adéu siau per sempre.

NÀCHER, Vicent, Un entre tants

Kundera diu que escrivim per dir en algun lloc el que la nostra parella no vol sentir. El que ve a dir la veu poètica en aquest poema, el que passa a qui escriu això amb els seus blocs: que "no el llig ni la seua família". Però el poeta no defalleix, "amb els punts del part del poema", amb el sofriment de la creació, tindrà l'embranzida suficient per fer-ne difusió. Al final diu "adéu siau per sempre", convençut, en una cognició negativa, que aquest poema no serà rellegit. Jo l'he rellegit i comentat, perquè val la pena.

10 comentaris:

Coralet ha dit...

m'agrada també per la ironia, per l'humor... això que diu Kundera m'ha fet molta gràcia :)

Helena Bonals ha dit...

Coralet: és el que sol passar, amb realisme.

fanal blau ha dit...

Ara ja l'hem llegit una bona colla, segur.
Gràcies, Helèna, per acostar-nos-la.

Alyebard ha dit...

Gran coneixedor dels humans en Kundera.

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: llegit i comentat! Què més ha de voler un poeta...

Alyebard: les coses que diu Kundera tots les sabem però no acabem de ser-ne conscients.

Barcelona m'enamora ha dit...

Doncs ja ha tornat a ser llegit.

No havia sentit aquesta afirmació de Kundera i crec que l'encerta molt.

I enhorabona pel premi itinerant, continuarem llegint la vostra roda poètica sense fi!

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: jo l'any passat vaig tenir premi, aquest any no. Però em fa il·lusió compartir premi amb les itineràncies!

Joana ha dit...

Fantàstic poema el de Vicent, ara el tenim de col·laborador a "La veu d'Algemesí" i els seus articles sempre són de primera.

Gr+acies per la lectura que en fas, Helena. li ho faré arribar!!!

Rafel ha dit...

Molt bona la reflexió que el poeta fa. No és d'un gran optimisme, però aconsegueix un dels objectius: ser llegit.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: molt bon comentari!