UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Versos d'amor

Com gossos vells, s'ajeuen al paper,
llepant l'encadenada mà de l'amo.
Però l'amor no ens ha demanat mai
les lleis que li donem.
No li cal sobreviure, sempre busca
els grams del nostre cos
que estan més condemnats.
L'amor és un menjar,
no necessita versos.

ROVIRA, Pere La mar de dins

A la carrera ens deien que per tractar un autor, havíem d'argumentar un cas, com un advocat, encara que no hi estéssim d'acord. Provaré de fer-ho.

Els poetes, "com gossos vells", són massa fidels a "l'encadenada mà de l'amo", la de l'amor que els lliga en el paper que omplen de poemes. Però ja ho diuen que l'amor és fill de la llibertat, i quants cops no ho oblidem. L'autor de "L'amor boig", diu en aquest poema que a l'amor "no li cal sobreviure" perquè en té prou amb fer bonic el més lleig, "els grams del nostre cos/ que estan més condemnats". Quan diu que "l'amor és un menjar,/ no necessita versos" fa una boutade que es pot contrarestar amb el que deia Comadira, que la cuina és una cosa mental, com la pintura.

Jo no crec que tinguem ànima, encara que faig servir sovint aquesta paraula per fer-me entendre, però crec que en l'amor hi ha algun tipus de transcendència. Està molt bé que hi hagi qui opini el contrari.

4 comentaris:

zel ha dit...

Ostres, bona argumentació. I això de l'ànima, Helena, no sé ben bé què dir, però hi ha quelcom més trascendent que s'intueix abastant tots els atàvics sentits de l'home, en qualsevol cultura, en qualsevol part del món...no sé, dubto...

Helena Bonals ha dit...

Estem connectats a un ordinador central, nosaltres mateixos som com un ordinador, se'n va la llum i adéu. Això és el que jo crec, zel.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ja que obres les portes, diré que jo sí que hi crec en l'ànima. I hi crec profundament. I m'ha agradat la idea que l'amor sigui un menjar, realment ens alimenta, de força, de ganes fer, d'energia.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: m'agrada molt això que dius del menjar, és ben veritat. Jo li trobava un altre sentit que ja et pots imaginar.

Sobre la nostra ànima: jo hi creuria fins que veig la meva àvia amb alzheimer i em pregunto a on ha anat a parar la seva, d'ànima.