UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 5 d’octubre de 2011

CCXXI

L'as de cors viu en febrer. I ja arriben els primers sanglots.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

L'as de cors, l'enamorament, es dóna al febrer, mes en el que "ja ve la primavera", que canta Ma del Mar Bonet. Amb l'amor "arriben els primers sanglots", el dolor d'estimar ja es manifesta. De fet es produeix alhora. L'as de cors, sense el qual no hi valdran la resta de cartes en el joc.

11 comentaris:

El porquet ha dit...

Ui, doncs jo no tinc un mes molt especial en aquest tema. L'abril, històricament ha fet força feina, però darrerament el setembre i el desembre déu n'hi do! ;p

Helena Bonals ha dit...

Jo també tinc predilecció pel setembre, i també pel gener! Qualsevol mes deu valdre, però el febrer ho és metafòricament.

Barcelona m'enamora ha dit...

No ho sabia que metafòricament el febrer era el mes de l'enamorament. I anomenar-lo "as de cors" no podria ser més encertat i bell..

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: jo tampoc no ho sabia, que febrer és el mes de l'enamorament, fins que he comentat el poema. De fet ja diuen "A finales de enero busca la sombra el perro".

fanal blau ha dit...

Tots els mesos són bonics si un s'enamora!

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: sí, tots els mesos son bonics, però només un és l'as de cors!

Ana Muela Sopeña ha dit...

És cert, l'amor arriba al febrer que és quan arriba la primavera ja que s'avança. Jugar, estimar, viure el mes de febrer. Tot forma part de l'entramat misteriós de la vida.

Molt bell poema de Pere i comentari d'Helena

Una abraçada
Ana

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Ana, el proper crec que serà teu!

Joana ha dit...

Molt bona tria i fantàstic comentari. Els poemes del Pere sempre donen per a molt.

Espere el proper d'Ana, ja saps que m'encanta la seua poesia.

B7s

Barcelona m'enamora ha dit...

Joana...esperem que la pausa de blog, t'estigui anant bé.

Una abraçada!

Pere Bessó ha dit...

Gràcies, Helena, gràcies, Joana, gràcies a tothom. La veritat és que amb vosaltres em trobe com a la masia del Peller de la meua infantesa. O a la Pedralba de la meua adolescència i prmer enamorament. És a dir sou per a mi tan necessaris com l'aigua dels temps llunyans. Aliment de l'esperit.
Gràcies de nou.
Vos estime.
Pere