juguem a capes invisibles? te'n recordes? aquest cop jo me la faré de paraules, les que he aprés a força de repetir-les, les que tenen la veu de mon pare, les dels amics estimats. em viuran al cos, i poc importarà aquest sopar i aquest ball al voltant de l'esquelet del no res. cada colp del meu cor serà una síl·laba, una de cadascuna de les paraules que em salvaren i que salve per a altres nits com estes, per no sobreviure'm, per viure'm.
Coralet dins el bloc La poesia és una cosa seriosa
Un joc d'infants que desconec, però m'imagino, el de "les capes invisibles". Una capa feta de paraules protectores, les de les persones que signifiquen alguna cosa per a la veu poètica. "aquest sopar i aquest ball al voltant de l'esquelet del no res": com ho és el llenguatge, allò tan immaterial que tenim les persones. Un llenguatge, dins el poema en prosa, que surt del cor, no pas per a la posteritat, sinó per l'ara: "cada colp del meu cor serà una síl·laba". Però que de rebot ho fa, de sobreviure-la.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Jordi Guerola: quina és l'adreça del teu bloc, que no el trobo?
Jo tampoc conec el joc, ni idea! ara, la metàfora molt bonica!
zel: a mi m'agrada molt això que "cada colp del meu cor serà una síl·laba".
http://desdac.blogspot.com/
ei, helena, quina il·lusió! :)
escriu-me al meu gmail
lapoesiaesunacosaseriosa@gmail.com
que vull comentar-te una cosa!
coralet
Publica un comentari a l'entrada