A Helena Bonals i Joana Navarro, per la seua amabilitat, estima per la literatura, intel·ligència i amistat
Els pètals de llum es fan d’aigua
mentre un lliri blanc es fon
en cascades immenses,
davall de les llunes de Saturn.
Una sendera de síl·labes gronxa
la infinita radiància de la vida
entre arbres immòbils amb brufols que contemplen
els núvols de la història i dels somnis.
En muntanyes d’infantesa
les roques es fan còmplices del verb
que sap cavalcar pels boscos
i rius consagrats d’atzurita.
Cal·líope vos regala
la pàgina setanta
i el codi encriptat
que arriba d’uns altres segles i visions.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
La página setenta
A Helena Bonals y Joana Navarro, por su amabilidad, amor por la literatura, inteligencia y amistad
Los pétalos de luz se hacen de agua
mientras un lirio blanco se diluye
en cascadas inmensas,
bajo las lunas de Saturno.
Un sendero de sílabas columpia
la infinita radiancia de la vida
entre árboles inmóviles con búhos que contemplan
las nubes de la historia y de los sueños.
En montañas de infancia
las rocas se hacen cómplices del verbo
que sabe cabalgar entre los bosques
y ríos consagrados de azurita.
Calíope os regala
la página setenta
y el código encriptado
que viene de otros siglos y visiones.
MUELA SOPEÑA, Ana
"Els pètals de llum" (els versos) "es fan d'aigua" (l'aigua és una constant en aquesta poetessa), que pot arribar a ser en cascada, durant la nit, "les llunes de saturn".
Les síl·labes del poema es mouen amb la infinita llum del dia, de la vida, però de nou de nit, amb els mussols que, símbol de la saviesa que s'aconsegueix amb el poema, contemplen allò més eteri, "els núvols de la història i els somnis".
En els records de la infantesa, muntanyes per la seva inasbastabilitat, "les roques es fan còmplices del verb" (la poesia hi és estretament lligada, a la infantesa, generalment).
Cal·líope, musa de l'èpica i de l'el·loqüència, ens regala, a mi i la Joana, la pàgina setanta, la de la comissió per al treball humà de la Biblia, amb la intenció que en fem alguna cosa, de la seva poesia. Amb el codi encriptat que és qualsevol poema, que ve d'uns altres segles i visions, és atàvic.
Fa 2 dies
Entrades
10 comentaris:
Dieu tantes coses i tan profundes que qualsevol cosa que jo afegís trencaria l’harmonia. Els meus comentaris sempre són "una cosa molt petita en una de molt gran...".
Des del far una abraçada.
onatge
onatge: jo fins ara no he sabut què és la pàgina setanta!
Els teus comentaris s'agraeixen.
Amb la teua lectura, sembla que el llig per primera vegada.
Molt bonic.
Des dacó, novament el meu agraïment a Ana i a tu per obrir el poema amb la teua encriptada clau.
B7s
Gràcies, Joana, he fet el que he pogut!
Ja podem tenir els mil-i-un dimonis tecnològics que la natura, en totes les seves expressions, continua essent part fonamental de la nostra part més creadora, pensadora i reflexiva.
El porquet: estic d'acord amb tu, hi ha coses atàviques que són per sobre de la tecnologia. Però no sé pas què faria, jo, sense els blocs!
Helena gràcies per la teva explicació del poema! No s'havia que significava la pàgina 70!
Sí que és veritat que la poesia és com un codi encriptat, i suposo que la clau no és altra que estar obert, i deixar-se portar per ella.
Feia uns dies que no podia mirar blogs i en tenia ja unes ganes...:) Una abraçada!
Ostres no m'he rellegit el comentari i volia dir SABIA...
Barcelona: ja trobava a faltar els teus comentaris! Jo tampoc sabia què era "la pàgina 70", m'ho va passar l'autora.
Sí, Helena i Joana, el meu poema és una manera simbòlica de dir que vos considere a ambdues dues dones molt intel·ligents, amb grans capacitats per a la crítica i per a la poesia respectivament. Crec que amb el talent i el treball podeu fer grans coses. És la meua manera de dir, avance. Sou molt intel·ligents, capacitades i valuoses.
Per a mi és important quan altres persones m'han animat. Li'l comentava a Helena. Pere Bessó m'ha animat moltíssim. M'ha fet tenir confiança en mi mateixa com a poeta. És important la figura del mentor. En aquesta societat moderna, amb un munt de velocitat i presses sembla que la figura del mentor està una mica en desús, però jo crec que és molt important.
És per a mi una il·lusió molt gran ser comentada per Helena Bonals.
Una besada molt gran per a tu, Helena i un altre per a Joana
Gràcies a tots
I una abraçada
Ana
Publica un comentari a l'entrada